26 de juliol del 2016

Dia mundial del refugiat.



Roma 20 de juny 2016

Com a éssers humans, estem a la mercè de la naturalesa, a la mercè dels governs, a la mercè dels líders, a la mercè de la guerra. Estem a la mercè de forces que estan més enllà del nostre control. Aquestes forces han causat que una xifra sense precedents de 60 milions de persones - mares, pares, germans, germanes, fills i filles - 2013 hagin hagut d'abandonar les seves llars. Imagini's un país sencer com Itàlia en moviment: agafant camions, abordant basses, anant a peu, pujant a trens, amb els seus fills a coll, carregant mantes, roba i, sovint, amb les mans buides.
Aquest Dia Mundial del Refugiat, el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) demana que recordem que no només hem de proporcionar als refugiats un lloc segur on quedar-se, sinó també oportunitats per créixer i contribuir a la societat. Protegir amb eficàcia significa mantenir a les persones protegides de tots els mals, ja sigui la pobresa, l'aïllament, l'explotació, els falsos rumors o l'abandó.

Els refugiats en moviment, en algun moment, han d'aturar-se, i quan ho fan, canvien. A mesura que el teixit social es transforma, les comunitats d'acolliment també ho fan. Moltes persones es veuen obligades a fugir de la guerra, la persecució i l'opressió. Però nosaltres i nosaltres, com a humanitat, sembla que també estiguem fugint els uns dels altres. Instal·lats en una còmoda sensació de normalitat, ens fa por el canvi; no obstant això, el canvi no significa llançar-nos al buit sense pensar. Més aviat significa triar com volem reformar positivament les nostres societats mitjançant una trobada positiva amb els nostres veïns.

"Hem de reinventar la nostra forma d'estar junts. Hem de mostrar misericòrdia cap a l'altre i acceptar-nos mútuament, i aquest acte de misericòrdia ha de ser mutu. No prou obrir les portes; hem d'obrir la nostra ments per alliberar tot el nostre potencial com a societat", va dir el director internacional del JRS, P. Thomas H. Smolich SJ.

L'accés a una educació de qualitat permet als refugiats desenvolupar millor el seu propi potencial i contribuir plenament al creixement, enfortiment i estabilitat de les comunitats. El coneixement és l'única cosa que cap guerra o desastre els podrà arrabassar.

"Demano una educació per a tots, que no solament beneficiï a un mateix, sinó que ajudi a la millora de la seva nació. Més clarament: Sense formació no hi ha vida", va dir Seda Abdalllah Abakar, refugiat i mestre de l'escola del JRS en el campament de Goz Amir, en el Txad.

Les comunitats d'acollida a tot el món han de garantir que els refugiats no perdin el seu dret fonamental a aprendre. Eduquem-nos a nosaltres mateixos en el sentit més elevat i aprenguem uns d'uns altres. Hem d'obrir amb sinceritat la nostra ment i les nostres comunitats per alliberar el nostre potencial com a societat. Aquest Dia Mundial dels Refugiats, donem l'oportunitat de mobilitzar la nostra compassió i posar nostra Mercy in Motion.

Jacquelyn Pavilon, coordinadora internacional de comunicacions del JRS.
Jacquelyn.Pavilon@jrs.net




11 de juliol del 2016

El Sudan del Sud, cinc anys d’independència sense conèixer la pau



El 9 de juliol del 2011, el Sudan del Sud va deixar de ser una província del Sudan i va néixer com a estat sobirà, amb el suport de gairebé el 99% del cens en un referèndum convocat a principis d’aquell any com a cirereta dels acords de pau del 2005, signats entre el govern de Khartum i els llavors rebels del sud. El pacte suposava la fi d’una guerra civil, bàsicament per la propietat dels oleoductes i els pous de petroli del sud i el reconeixement del dret d’autodeterminació de Juba. L’alegria d’aquell primer dia de llibertat, però, va ser efímera. El país més nou del món ha viscut pràcticament sempre en guerra i en perpètua crisi humanitària.
Hi ha una altra lluita al país, la de la supervivència d’una població castigada pels conflictes interns i externs, que només han agreujat una situació ja per si sola tràgica. El Sudan del Sud té uns 11 milions d’habitants. Les guerres n’han obligat 1,7 milions a fugir de casa seva i 665.000 més a buscar refugi als països del voltant. Alhora, però, acull 263.000 refugiats del Sudan, Etiòpia, la República Centreafricana i la República Democràtica del Congo. L’OCHA, l’agència per a les emergències de l’ONU, adverteix que 2,8 milions de persones tenen problemes per accedir a l’alimentació però que la xifra es pot gairebé duplicar en els pròxims mesos.

Extracte del diari Ara  09/07/2016